Targes de porta, obertes perquè la llum, travessant les
filigranes de ferro, il·lumini les escales. Alguns les propietaris que les
feren construir volgueren deixar la seva marca, fent forjar les seves inicials.
Altres preferiren deixar constància de l’any de la construcció.
carrer Mercaders, 2
carrer Sant Gregori, 21
carrer Comerç, 9
carrer Nou, 18
carrer Horts, 2
carrer Pàdua, 4
Forja tradicional a Vilanova i la Geltrú. En els nuclis antics de Vilanova i de la Geltrú encara es conserven, per sort, mostres interessants, en reixes i balcons, de forja tradicional, que abasten de l’últim terç del segle XVIII fins a mitjans del segle XX. Molts d’aquests ferros forjats es troben en cases deshabitades en molt mal estat de conservació, perillant la seva perdurabilitat.
dissabte, 27 d’octubre del 2012
divendres, 15 de juny del 2012
La Peixateria, c/. Unió, núm. 5
La Peixateria Vella, de fet, possiblement,
fora millor dir-ne “Peixateria Nova”, puix substituïa l’anterior, edificada
sobre el pont del torrent de la Pastera, l’any 1834.
El 1857 fou aprovat per la Acadèmia de Belles
Arts el projecte de l’edifici de la nova peixateria, construint-se sota la
direcció del mestre d’obres, Josep Salvany, sobre uns terrenys de l’antic
fossar de la parròquia de la Geltrú.
L’edifici consta de dues façanes. La
principal, al carrer de la Unió, núm. 5, i, la posterior, al carrer de
l’Arquebisbe Armanyà. Les dues façanes són de composició simètrica amb un
portal central i dos grans finestres laterals, tots tres elements, tant del
carrer Unió com del carrer Armanyà, són amb arcs de mig punt i reixes. La
façana del carrer Unió és més ample, amb cornises i coronament amb escut i grup
escultòric.
Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni
històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.
COROLEU
I INGLADA, JOSEP. Historia de Villanueva
y Geltrú. Vilanova i la Geltrú, El cep i la nansa, 1979GARÍ Y SIUMELL, JOSÉ ANTONIO. Descripcion è Historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundacion hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: Juan Rius Vila, Editor, 1963.
FREIXA OLIVAR, JOSÉ Mª. Anales de Villanueva y Geltrú (1850.1880). Vilanova i la
Geltrú: Centro de Estudios de la
Biblioteca-Museo Balaguer, 1959.
Façana principal
Façana posterior
Una complerta bateria de contenidors protegeix
la façana de qualsevol irresponsable conductor, capaç d’encastar el seu vehicle
a la porta del la Peixateria.
dimecres, 30 de maig del 2012
Tres reixes, c. 1872. C/. Montserrat
Tres reixes de la casa Freixedes (1872), coneguda
també com cal Segimon, ubicades al carrer de Montserrat, de composició molt
semblant a les dues del carrer Josep Anton Marquès.
La Casa Freixedes, per la seva arquitectura, és
una obra important de l’últim terç del segle XIX.
Urbanísticament, destaca per la seva
grandària, ocupant tot l’extrem d’una masana, amb façanes al carrer de Sant
Antoni, Montserrat i Sant Pere.
El mestre d’obres Josep Salvany, utilitzà els
recursos propis del neoclassicisme, amb algunes pinzellades del romanticisme i
amb la incorporació d’elements estructurals de ferro colat dins la tradició de
l'arquitectura catalana de l’època.
Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni
històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.
diumenge, 27 de maig del 2012
Carrer Nou, paradigma de vell i ruïnós
Segurament, al construir-se la segona muralla
de Vilanova i unir-la amb la de la Geltrú, s’enderrocà la primera muralla,
quedant un espai transitable, conegut com “cararo”, que anava del carrer Sant
Gervasi al carrer del Comerç, que, possiblement, sacrificant els patis dels
darreres del carrer de l’Església, conformaria el carrer Nou. Nou llavors, vell
i tronat avui.
Bib. ORRIOLS I VIDAL, MARIA LLUÏSA. Moviment urbanístic a la Vila nova a les
darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2007.
SERVEI MUNICIPAL DE CATALÀ. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú:
Ajuntament, 1987. (Els carrers de Vilanova i la Geltrú: 1).GARÍ Y SIUMELL, JOSÉ ANTONIO. Descripcion è Historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundacion hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: Juan Rius Vila, Editor, 1963.
Casa del número 10, que té la data de
Casa del número 7, datada el 1782, a la clau de volta
del portal. Té tres balcons amb llosana i travessers de ferro decorat i,
sota-llosana, amb rajoles de mostra de la mitja vela, blanques i verdes; tres balcons,
més petits, amb barrots helicoïdals i, un quart, amb barrots llisos; i una
reixa, a la finestra gran, i una sargantana a la finestra petita.
divendres, 25 de maig del 2012
Casa Samà (façana posterior). C/. Joaquim Mir
L’interior del gran edifici es troba molt malmés, dividit en diferents habitacles. La part posterior, del carrer Joaquim Mir, potser encara a sofert major degradació que la part anterior, del carrer Major.
Casa Samà, 1862. Carrer Major
Els ferros dels balcons i les reixes de les finestres de la casa Samà són una mostra palpable de l’antic esplendor d’aquest gran edifici dels números 54 i 56, del carrer Major.
Joan Samà i Martí i Maria Almirall i Andrea,
el 1862, compraren la casa a Joan Alvárez, reformant-la, tot afegint-hi una
planta i golfes, i, a la façana posterior, una galeria d’arcades. El projecte és
del mestre d’obres, Josep Salvany, que fou director de Camins Veïnals. Treballà
a Vilanova i la Geltrú, entre 1855 i 1898. A partir de 1880 fou ajudant de l’arquitecte
municipal, Bonaventura Pollés. Dirigí diverses obres municipals i la seva
aportació en l’obra civil fou molt extensa i de notable interès.
Tot i la seva degradació, manté el caràcter de
gran edifici senyorial dins la trama urbana del nucli antic vilanoví.
Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni
històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.
Al medalló central, les inicials: “J S M”, que corresponen a “Joan Samà Martí”. En l’inferior: “
Subscriure's a:
Missatges (Atom)